26 de juny 2013

Avenue Q

AVENUE Q
(al Upstairs at the Gatehouse, de Londres)



          Avenue Q es un musical que van escriure Robert Lopez i Jeff Marx al 2003, una mena de parabola sobre quan s'arriba a la majoria d'edat, on els seus protagonistes lamenten que pares i progrmes de televisio, com Sesame Street, els asseguraven que eren especials i ho podrien fer tot, pero d'adults descobreixen que les seves opcions en el mon real son limitades. Es parla de racisme, drogues, porno, homosexualitat... pero el mes destacable es que els protagonistes principals son titelles, titelles del vell programa de televisio Sesame Street.
          El muntatge es molt especial, doncs excepte tres personatges humans, que fan tres actors "normals", la resta son onze titelles, nomes de mig cos, que interactuen com si fossin humans i son mogudes i animades per actors-titellaires presents al escenari pero que son "invisibles". Conclusio: els personatges humans i els titelles ignoren completament als titellaires, i el public al cap d'un moment, tambe, tot i que es un desafiament, doncs la cosa es complexa ja que la mateixa titella pot ser operada per un o mes titellaires i l'actor que li dona la veu pot ser que estigui animant o no al ninot. Es per veure-ho i no creure-s'ho.
          La versio que he vist avui al Upstairs at the Gatehouse dubto que sigui millorable i el principal motiu es el format. Aquest es un teatre situat al pis de dalt (d'aqui ve el upstairs) d'un pub londinenc. L'aforament en el muntatge d'aquesta obra es d'unes 150 butaques, el que vol dir que te la fan a la falda. Els actors-titellaires mouen la cara exactament com la titella (observeu la foto) i aixo a dos metres dels teus ulls amb la qual cosa no saps si estas veient dues cares o una de sola. Es pot demanar mes? Si! Es pot demanar l'excel.lencia que t'ofereixen uns professionals que actuen, canten i es mouen en la perfeccio. Per acabar-ho d'adobar cinc musics en directe fan la feina d'una simfonica (ara he exagerat).
          La posada en escena excepcional: un tros de carrer, l'avinguda Q on viuen els personatges, un decorat no massa llunya de la casa del carrer del Percebe del nostre humorista Ibanez, amb una il.luminacio excel.lent i un vestuari molt senzill pero adequat. Els actors, tan els titellaires com els "normals" nota alta i els moviments coreografics dignes de Diaghilev, el que vol dir una molt bona direccio.
          He sortit flipat, primer per l'obra i la interpretacio, i segon perque feia temps que volia veure alguna cosa en aquest teatre. No fa molt vaig escriure sobre l'off londinenc i em sembla que haure de continuar fent-ho. Un ultim detall: l'entrada, m'ha costat 16 pounds, preu de tarifa, ni ofertes de ultima hora ni altres collonades. Cony, en aquesta ciutat ja m'hi quedaria!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada