6 d’abr. 2013

Old Times

OLD TIMES
(al Harold Pinter Theatre de Londres)




Ara ja ho tinc clar; Harold Pinter no és el meu dramaturg preferit. No és cap passerell, és interessant i fins i tot premi Nobel, però pel meu gust te molts altres escriptors al davant. Old Times és l'obra que he vist avui i no m'ha emocionat. Ja sé que el meu anglès no és gens bo, però una hora abans m'he llegit l'obra per anar preparat, tècnica que m'acostuma a funcionar. També haig de dir que he anat al teatre amb un amic anglès i hem coincidit en la mateixa opinió.
Old Times explica la història d'un matrimoni que espera la visita d'una amiga de joventut de la dona. Fa vint anys que no es veien i pel que sembla tampoc eren tan amigues. La visita dispara un seguit de recels, fantasies i especulacions on la realitat i els desitjos es confonen de manera força complicades. Tot molt Pinter.
Pel meu gust l'obra ha patit de més d'un problema, el principal una posada en escena molt freda, estàtica, d'una lentitud exasperant, amb les dues actrius ( Kristin Scott Thomas i Lia Williams) quasi hieràtiques i en canvi l'acotr (Rufus Sewell) de vegades cridaner. D'això en culpo al director Ian Rickson que suposo ho ha fet expressament per llastrar l'ambient. Per altra banda l'escenari l'he trobat pobre, com antiquat, una habitació com de paper pintat i la il·luminació molt clàssica.
Una altra queixa seria la projecció de la veu. Ja sé que sempre em queixo del mateix, però el meu amic londinenc que es vanta de tenir bona oïda (i naturalment entén l'anglès a la perfecció) s'ha queixat del mateix. Estàvem en una fila P (equivalent a una 16) i la veu, especilament de les dones, arribava amb dificultat.
En fi, una nit que sense estar malament, no ha estat especial. El públic força fred, una sola tanda d'apludiments i cap a casa. El carallot dels bravos em pensava que estava malalt, però no, passa una temporada a Londres i avui hem coincidit. També és mala sort! Apunt final, el Harold Pinter Theatre és un dels més lletjos del West End.


2 comentaris:

  1. oh :( em sap greu que no t'hagi agradat, Josep Maria :(
    en sobta que dius que l'obra és lenta :-o a mi, se'm va fer curta i tot! per cert, quin paper feia KST? Kate o Anne? pel que fa a la posada d'escena, penso que és molt encertat pq reflecteix bé la relació entre els personatges.
    i jo no tenia cap problema de sentir els actors, és una de les coses que m'agrada molt en teatre britànic.
    de totes maneres, sap greu que no t'hagi agradat. maybe next time ;-)

    ResponElimina
  2. Recordo que vaig veure la versió Novell a la Sala Beckett i no la vaig entendre!

    ResponElimina